L’art d’invertir es pot sintetitzar en saber comprar un actiu per menys del que val. Ben Graham, el pare de l’anàlisi fonamental, va encunyar l’expressió “marge de seguretat” per referir-se a la diferència entre el preu de cotització i el valor intrínsec, és a dir, el valor aproximat a partir dels fluxos d’efectiu generats pel negoci descomptats a un cost de capital adequat. Invertir sense especular. Margin of safety és també el títol del llibre del conegut inversor Seth Klarman, deixeble de Buffett, del qual va afirmar que si mai hagués de delegar la gestió d’actius ho faria amb ell. El text desenvolupa i completa amb criteri allò que en els mercats ens referim típicament com a value investing.
El gran missatge del llibre de Klarman és la importància d’actuar de forma racional en els mercats, entenent que darrere de cada acció hi ha un negoci del qual és possible aproximar-ne el valor de manera metòdica. Un cop valorat un actiu, el bon inversor és aquell que, de manera consistent i pacient, adquireix aquest negoci per sota del seu preu de cotització per després, amb el temps, obtenir un retorn adequat a mesura que el negoci creix i el mercat reflecteix aquest creixement dels fonamentals en els preus. Klarman avisa sobre moltes de les temptacions a curt termini de Wall Street i els seus riscos. Per no sucumbir davant d’aquestes temptacions i dels “comportaments de ramat”, els inversors han de controlar les seves emocions i entrenar el seu temperament, orientant l’estratègia inversora cap al llarg termini.
Klarman descriu amb gran habilitat en què consisteix l’art de la valoració, que segons ell sempre és una aproximació imperfecta, ja que rau en supòsits de creixement de vendes i beneficis hipotètics i estimats en un entorn d’incertesa. Atesa aquesta possibilitat d’error, apareix el concepte de marge de seguretat, que recull la diferència entre preu i valor (d’aquí l’expressió invertir en valor o value investing) i que constitueix una eina de gestió del risc molt potent, que advoca per un nivell de diversificació adequat: no excessiu, però sí raonable. D’aquesta manera, el gestor de The Baupost Group s’allunya de l’esquema neoclàssic que relaciona volatilitat amb risc (hipòtesi de mercats eficients) i planteja la seva proposta per evitar pèrdues permanents de capital, cosa que relaciona amb dos elements principals: la qualitat dels fons propis de les empreses en què s’inverteix i el preu que se’n paga. Com més alta sigui la valoració, més alt serà el risc per a un actiu determinat. Comptar amb una cistella de companyies degudament diversificada i adoptar un enfocament de llarg termini completa el que podríem qualificar com a una gestió racional del risc.
Al marge de les moltes consideracions tècniques sobre la valoració d’actius, el veterà inversor dedica una gran part del llibre a abordar aspectes relacionats amb la conducta dels inversors i assenyala que invertir en valor és relativament fàcil d’entendre, però molt difícil de portar a la pràctica, ja que exigeix comptar amb el temperament adequat. Klarman comparteix amb altres inversors com Lynch o Munger la conclusió que la part difícil d’invertir amb èxit té a veure amb la paciència i la capacitat de suportar l’ansietat que provoca la volatilitat dels mercats. En definitiva, un text lúcid que permet una sòlida aproximació als mercats financers.
