1. Què és la MiFID?
La “Directiva 2004/39/CE sobre els mercats d’instruments financers” (MiFID – Markets in Financial Instruments Directive) és una directiva relativa als serveis d’inversió promulgada el 21 d’abril de 2004 pel Parlament Europeu i el Consell. Va entrar en vigor l’1 de novembre de 2007 a la Unió Europea i va suposar la modificació de la Llei del mercat de valors espanyola.
La MiFID suposa el canvi més gran de legislació de mercats financers a tot Europa i introdueix un únic règim regulador per als serveis d’inversió a Europa.
2. Modificacions i objectius que suposa
La MiFID defineix unes noves normes harmonitzades en el marc legal europeu, que modifiquen les bases del sector de serveis financers i que tenen conseqüències importants en l’organització i relació de les empreses de serveis d’inversió amb els seus clients.
Els objectius principals són:
- Reforçar la protecció dels inversors. La MiFID exigeix el seguiment d’unes normes molt estrictes en defensa dels interessos dels clients a tots els països de la UE.
- Regula les condicions per poder donar serveis d’inversió (autoritzacions, informació, coneixement del client…) i obliga les entitats a valorar la conveniència i la idoneïtat d’una inversió en funció del seu client
- Millorar la transparència. La MiFID estableix certs requisits a l’hora d’informar els clients. Això suposa un nivell de transparència més elevat al llarg de tota la relació comercial..
3. Quins canvis implica?
A – Una categorització dels clients en funció del seu nivell d’informació, formació i experiència inversora. Per a això, la MiFID classifica els clients en:
- Contrapart elegible. Bàsicament entre entitats financeres. En aquest cas, atorga el nivell de protecció més baix.
- Clients professionals. Aquells que tenen experiència i coneixement per valorar el risc i prendre decisions pròpies en matèria d’inversió: principalment grans empreses, organismes i institucions públiques.
- Clients minoristes. La immensa majoria formarà part d’aquesta categoria, atès que inclou els clients que no entren en les dues categories anteriors. En aquest cas, la MiFID atorga el nivell de protecció més alt.
B – Una classificació dels productes, ja que no tots tenen la mateixa complexitat ni el mateix nivell de risc. La directiva distingeix entre:
- Productes No MiFID:
- Comptes corrents
- Llibretes d’estalvi a la vista
- Imposicions a termini fix
- Dipòsits de tipus fix i variable amb capital garantit.
- Fons de pensió i de previsió social voluntària
- Dipòsits estructurats amb capital garantit i Unit linked
- Productes MiFID, que es divideixen en:
- Productes NO complexos:
- Accions i altres valors negociables.
- Participacions i accions d’institucions d’inversió col·lectiva harmonitzades (fons d’inversió i SICAV).
- Bons i obligacions (emissions pròpies, renda fixa pública i renda fixa privada)
- Instruments del mercat monetari: lletres del tresor i pagarés
- Productes complexos:
- Derivats financers: swaps, cobertures de tipus d’interès, futurs i opcions OTC i assegurances de canvi i warrants.
- Contractes financers per diferències: CFD.
- Participacions i accions d’institucions d’inversió col·lectiva NO harmonitzades (hedge funds, fons de hedge funds), en determinades circumstàncies.
- Productes NO complexos:
C – Noves polítiques
Principi de millor execució: requereix que les ESI facin tots els passos raonables per obtenir el millor resultat possible en l’execució d’una ordre d’un client. El millor resultat no es limita al preu, sinó que, entre altres coses, inclou també el cost, la rapidesa i la probabilitat d’execució.
Política d’incentius: establiment d’un control sobre tots els pagaments rebuts o efectuats per les ESI en el desenvolupament de la seva activitat de prestació de serveis d’inversió, amb l’objectiu de prohibir-ne aquells que resultin innecessaris o inadequats. Només es permeten els comunicats prèviament al client, amb detall de naturalesa i import i que a més augmentin la qualitat del servei.
4. Drets del client minorista
Dret d’informació en relació amb la naturalesa i els riscos dels instruments financers, el centre d’execució de les ordres, els incentius, les despeses i els costos associats a la contractació del servei prestat.
Dret a conèixer les polítiques: tractament d’ordres de clients, conflicte d’interessos i salvaguarda d’instruments financers. (Totes disponibles i consultables a qualsevol oficina o en aquesta pàgina mateixa)
Dret que els contractes realitzats, com també les ordres executades, figurin en els registres corresponents.
Dret a sol·licitar el canvi de categoria “minorista” que li ha atorgat EDM i de la qual ha estat informat. Per fer el canvi, EDM seguirà el procediment creat a aquest efecte. El canvi voluntari de minorista a professional, quan es compleixin els requisits, suposa passar sempre a un nivell de protecció inferior.
5. Adaptació del producte al client.
La MiFID preveu dos tipus d’avaluació o test que, segons les diferents circumstàncies, el client haurà de realitzar:
Test d’idoneïtat.
Qüestionari ampli per determinar la capacitat d’inversió, els coneixements i experiència del client i el perfil de risc, amb la determinació dels objectius d’inversió, el rendiment esperat i l’horitzó temporal. Aquest test s’aplicarà quan hi hagi gestió de cartera i sempre amb la signatura d’un contracte previ.
Test de conveniència.
Qüestionari que s’aplica per avaluar l’experiència i coneixements del client sempre que ens demani la prestació d’un servei d’inversió relacionat amb un producte MiFID. El resultat del test mostrarà la conveniència del producte per al client i, per tant, una millora del seu nivell de protecció.