D’altra banda, el coronavirus ha actuat com un potent accelerador de tendències que ha comprimit el temps, fins al punt que podem dir que el 2020 ha suposat un trienni en molts aspectes: hem viscut un confinament sense precedents, hem vist la caiguda de les borses més forta de la història quant a intensitat i, finalment, hem assistit a un estímul fiscal i monetari igualment històric. La covid-19 com a “accelerador de tendències” s’ha fet notar en l’àmbit tecnològic amb l’avenç de la digitalització en tots els sentits, en els hàbits de consum i demandes dels consumidors, en l’àmbit de la sanitat (posem en valor el miracle que la ciència ha sabut trobar una vacuna en temps rècord) o fins i tot en l’escenari geopolític. En l’àmbit específic de la inversió, la intensa volatilitat soferta durant l’exercici que deixem enrere ha servit per reforçar molts dels principis que guien el nostre estil d’inversió.
Un d’ells és la importància d’invertir sempre, per norma general, el capital que no necessitem a curt termini, i fer servir el temps i l’energia en seleccionar bons negocis amb valoracions raonables, en lloc d’intentar anticipar els canvis en els vaivens dels mercats, impredictibles per definició.
L’any 2020 en particular ens ha recordat un fet que de vegades obliden els inversors, i és que sovint, fins i tot en l’hipotètic cas que un fos capaç d’anticipar el rumb dels assumptes econòmics i polítics, això no implica necessàriament encertar-la amb la tendència dels mercats borsaris.
Imaginem que som a principis d’any i que sabem per endavant que hi haurà una pandèmia global que obligarà a un rigorós confinament global, amb un impacte mai vist sobre els fluxos comercials i l’activitat econòmica arreu del món. Davant d’aquest escenari, molt poca gent hagués estat capaç d’anticipar que, finalment, el rumb dels mercats financers seria ascendent. Al marge d’aquest episodi per a la reflexió, el 2020 ens deixa altres lliçons valuoses que reforcen el nostre estil d’inversió.
La crisi del coronavirus ha subratllat que la millor protecció contra la imprevisibilitat dels mercats a curt termini és la inversió a llarg termini en actius de qualitat. Per actius de qualitat entenem negocis rendibles (amb un retorn elevat sobre el capital invertit), en creixement, amb una generació de caixa sòlida (disponibilitat de recursos propis per invertir i créixer), amb un balanç sanejat (poc deute) i amb un equip directiu competent, honest i alineat amb els accionistes. En aquesta llista no hi figura el dividend, per exemple, atès que, si bé la seva existència pot ser atractiva quant a encaix amb el nostre perfil de risc, no és sinònim de qualitat; com tampoc no ho és necessàriament un PER baix, ja que existeixen trampes de valor, és a dir, empreses que tenen una valoració deprimida per causes objectives.
Una altra gran lliçó d’aquest any tumultuós és poder destacar l’enorme avantatge que pot arribar a suposar la volatilitat dels mercats per a l’inversor en valor i orientat al llarg termini. Com ha recordat algun cop Warren Buffett, els mercats són molt imprevisibles a curt termini i molt previsibles a llarg termini. Els inversors que van mantenir el cap fred al març i a l’abril i sabien en què invertien han respirat tranquils en comprovar que, un cop més, el temps els ha donat la raó: al desembre, la seva cartera ja tornava a estar positiva en l’any. Els inversors que, a més, tenen el costum d’anar invertint de forma periòdica o tenien certa liquiditat i van poder invertir durant aquella finestra de temps, el mercat els va permetre entrar en negocis fabulosos per la meitat del seu valor raonable o fins i tot menys.
Esta manera de proceder nos recuerda la última de las grandes lecciones de este 2020: la importancia de desarrollar convicciones de inversión. Es esta adhesión a unos principios, que incluye conocer la solvencia y la calidad de las empresas en las que invertirnos, es lo que luego permite navegar con garantías de éxito en los mercados financieros.
L’any passat, en definitiva, reforça el missatge que el que realment és irreversible en una cartera és el risc d’insolvència, derivat de tenir actius amb poc creixement, mal gestionats, altament endeutats o amb problemes a l’hora de generar flux d’efectiu, i no tant la sempre incòmoda volatilitat, que és molt més innòcua del que pensem.
En l’escenari actual d’excessos de liquiditat, d’automatització de la gestió, d’auge de la inversió minorista no professional i de persistència de tipus d’interès extraordinàriament baixos, és molt probable que veiem més períodes de volatilitat que ens tornin al convenciment de realitzar una bona selecció d’empreses, activitat a la qual continuem entregats.
