Warren Buffett ha assenyalat en més d’una ocasió que el seu horitzó temporal “preferit” a l’hora d’invertir en un negoci és “per sempre”. La idea no és vendre, sinó poder participar en un negoci que compti sempre amb expectatives de creixement i rendibilitat raonables. Ser capaços de trobar una d’aquestes joies i mantenir-les durant molts anys en cartera, és una de les maneres més efectives d’assolir resultats extraordinaris, però no és una empresa fàcil. En el seu llibre 100 Baggers, el divulgador financer i inversor Christopher Mayer es proposa assenyalar quins elements ajuden a identificar companyies que en llargs períodes de temps han sigut capaces de multiplicar el seu valor per 100 vegades.
Un primer element fonamental és trobar negocis d’enorme qualitat i que, al mateix temps, operen en mercats molt grans i en creixement. La qualitat d’un negoci no és quelcom senzill d’avaluar ja que entren en joc molts elements de tipus qualitatiu. Des d’un punt de vista estrictament comptable parlem de companyies amb un alt retorn sobre el capital invertit (ROIC), i on al seu torn aquesta rendibilitat sigui estable o creixent en el temps. Busquem companyies que siguin capaces de créixer, a la vegada que mantenen o milloren la seva rendibilitat. En aquest sentit, hi ha dues partides importants. Primer les reinversions que pot exigir el negoci (o Capex), en el sentit que sempre seran preferibles negocis que no tinguin fortes necessitats de reinversió; volem invertir en créixer, no que el negoci que ja tenim absorbeixi les necessitats de capex. Per altra banda, els beneficis retinguts, això és que les companyies que generen excedent de caixa puguin reinvertir-lo en el negoci mantenint taxes de retorn altes.
Relacionat amb l’anterior, un element present en totes les companyies capaces de generar aquests altíssims retorns per als seus accionistes és disposar d’un equip directiu excel·lent. De nou, estem davant un element molt qualitatiu i difícil de mesurar. Mayer assenyala la importància de comptar amb equips directius que pensin com a “propietaris”, com a empresaris, més que com a directius; cosa que moltes vegades exigeix un alineament perfecte i que es tradueix en CEOs que també són els fundadors o els principals accionistes de l’empresa. I no només això, la seva remuneració s’obté principalment per la revaloració de les accions a llarg termini, més que per la seva compensació salarial o en forma de pagament amb accions. En bona lògica, generar retorns extraordinaris a llarg termini, exigeix un equip directiu (i accionistes) genuïnament orientats al llarg termini; és a dir, una presa de decisions dirigida a incrementar el valor fonamental del negoci amb el temps, quelcom que pot semblar normal però que no és tan evident ni freqüent.
L’anterior, entre d’altres moltes coses, exigeix un equip directiu que sigui excel·lent en l’ús que se’n fa dels fons que genera la companyia. L’empresa amb l’efectiu que genera de les seves operacions pot fer vàries coses: (1) reinvertir en el negoci per a fer-lo créixer, (2) comprar altres negocis (finançament creixement inorgànic), (3) pagar més pel deute, (4) retribuir l’accionista, ja sigui a través de (4) pagament de dividend o (5) recompres d’accions (en cas d’empreses cotitzades i el valor intrínsec de les quals sigui clarament superior al preu de cotització). Qualsevol companyia que ha assolit resultats superiors al mercat destaca en aquest aspecte.
El llibre de Mayer conté moltes altres observacions de valor per a l’inversor a llarg termini, i entre línies hi ha subjacent un missatge molt present en la filosofia d’EDM que és el centrar l’atenció més en la qualitat i les perspectives dels negocis en què s’inverteix (en on invertim), i no tant en quan s’inverteix (market timing). Els diners a la borsa no es fan comprant i venent, sinó mantenint les participacions en bons negocis durant períodes llargs de temps.
Luis Torras,
director de Wealth Management
